1 v. tr. [AN] [LC] Obrar (sobre algú o alguna cosa) per virtut d'un poder ocult, arts màgiques, pronunciant certes fórmules. La bruixa havia encantat el príncep. Orfeu encantava les feres. 2 1 v. tr. [LC] Sotmetre a una influència irresistible, fascinar. Encantar un serpent, un ocell. Ens havia encantat amb les seves proeses. 2 2 v. tr. [LC] Produir (a algú) com un dolç arravatament, plaure-li en alt grau, captivar. Una veu que encanta tothom. L'encanta cuinar. Una bellesa, una gràcia, que encanta. 2 3 v. intr. [LC] Una veu que encanta a tothom. Li encanta cuinar. 3 v. intr. pron. [LC] Restar immòbil contemplant una cosa, distreure's del que un fa sense raó aparent. La gent s'encantava davant l'aparador. Per què us encanteu? Apa, treballeu; si no, no acabareu mai la feina.
